Santa Llúcia

Segons la tradició cristiana Llúcia era una noia natural de la ciutat de Siracusa (Sicília), a principis del segle IV d.C.. 

Convertida de bona hora al cristianisme, decidí consagrar la seva vida a Déu, però la seva família va prometre-la amb un pagà (recordem que en aquell moment l'Imperi romà, regit per Dioclecià, no reconeixia el cristianisme). Ella va refusar casar-s'hi, i el nuvi despitat va denunciar-la a les autoritats romanes. 

Eren temps de persecució a la fe cristiana i en no aconseguir que renegués de les seves creences els jutges la van sotmetre a diversos torments, entre ells l'extracció dels ulls, dels quals sortia indemne. Finalment la van matar amb una espasa.

La iconografia ens la representa amb una safateta on té els ulls, i és invocada per les modistes, els cecs, electricistes, xofers, escriptors... Tots aquells que fan servir especialment la vista per a la seva feina.

El nom català Llúcia pot ser en altres llengües Lucía (castellà), Lucy, Lucia (italià), Lucie (francès)... Que també ens recorda l'orígen del seu nom: la que porta la Llum.