L'agulla de cosir

Sabíeu que l’agulla de cosir s’utilitza des de fa més de 20 mil anys?

Durant la prehistòria ja es feien de fusta, roca o ós i més tard de ferro i metall. Les agulles d’acer es creu que els primers en utilitzar-les van ser els xinesos i que, els àrabs, van ser els que les van introduir a Europa.

Però a més del temps que fa que existeix, no us podeu imaginar els tipus que n’hi ha!

•         Agulla baquetera i cordobanera. Entre blanquers, s'usen dues classes d'agulles, unes més grans que altres iguals en la forma ja que ambdues són de forma triangular i de punta afilada.

•         Agulla de agavillar. La de nervi de bou flexible cobert d'escates de llauna en forma imbricada. A la part gruixuda del nervi hi ha un forat per on es passa un cordill acabat en un nus.

•         Agulla d'agrimensor. Vara petita de ferro d'uns trenta centímetres de llarg recorbada en forma d'anell per un extrem. N'hi ha que van llast amb un tros de plom prop de la punta.

•         Agulla de baster. Dos són les agulles que s'utilitzen en la fabricació d'albarda si cadires de muntar. Una per passar el fil o cordill a través del replà que porten per sota les muntures és més ampla per la punta que per la resta tenint fins a la seva terç que és cilíndric un tall triangular des de la punta i es diu també agulla de passar. L'altra serveix per encardar i té uns 22 centímetres de llarg, és quadrangular i amb corvadura punxeguda.

•         Agulla d'apuntar. Agulla fort que s'utilitza per fixar amb fil gruixut i cordill els plecs de les teles molt

resistents i gruixudes.

•        Agulla de brodar. A més de les ordinàries, s'usen en el brodat agulles especials com la d’ull prolongat, la de seda, la d’autoritzar o frisar, la d’acanutillar, la de brisca, la de tambor...

•         Agulla d'embalar. Agulla de cap en manera cilíndrica acabada en punta de llança alguna cosa corbada en la seva punta.

•         Agulla de enfardar. Agulla de cap esfèrica i punta quadrangular, tallant i molt corbada, d'uns 15 a 20 cm. de longitud.

•         Agulla de Espadero. Entre armers, vareta de punta roma i d'uns quaranta a cinquanta centímetres que s'empra per a donar la volta a les beines després de cosides.

•         Agulla de malla o xarxa. Agulla amb una forquilla en un extrem i la punta roma prop de la qual té una esquerda els dos terços es troben ocupats per una llengüeta que serveix per passar-hi el cordill col•locat a la forquilla.

•         Agulla de passar o passador. La de punta roma i ull llarg que s'empra per a passar cordons i cintes per les beines.

•         Agulla de sabater. La de punta triangular i roma.