El barret va sorgir com una necessitat, principalment entre la comunitat productora, per protegir-se del sol i de la pluja. Els materials amb els quals van ser fabricats els primers barrets eren el feltre i la llana i, generalment, de color blanc.
Actualment s’ha convertit en un accessori més de vestir, que canvia segons la moda de la temporada, com qualsevol altra peça de vestir.
Als imperis antics és on tenen els seus orígens els barrets; a l’Antic Egipte ja s’utilitzaven diversos models de tocats, però un dels antecedents més reconeguts del barret va ser elfrigio, utilitzat pels grecs per simbolitzar que tot aquell que el portava era un esclau al qual se li havia donar la seva llibertat.
El Pilleus i el Petasus van sortir a Grècia, i aquest segon va ser el primer barret que tenia ala.
Al camp es van començar a utilitzar els barrets durant el regnat de Carles VI de França.
Durant el segle XIV es va començar a utilitzar el barret a Europa amb l’objectiu de revelar la classe social i cultural durant el Renaixement. La monarquia es vestia amb barrets grans i vistosos, fets de vellut i guarnits amb cintes, pedres precioses i plomes, el poble vestia amb caputxes i barrets petits.
En el regnat de Lluís XI ja s’havia generalitzat l’ús del barret i es portaven sempre i, fins i tot, es va estendre el seu us a les nacions veïnes.
Al segle XVIII Milà va començar a ser coneguda per ser la ciutat on es feien els barrets amb més qualitat per les dones. Les modistes de barrets vam començar a guanyar fama, no només per crear models únics sinó també per fer-los amb accessoris originals i elegants per complementar qualsevol vestimenta.
A principis del segle XIX els barrets femenins seguien sent ostentosos, decorats amb cintes, flors, plomes i pells. A finals del segle es van introduir nous estils, com les capelines l’ala ampla i, encara més petits, els tocats.
Els barrets dels homes seguien sent molt sobris i es va posar de moda el barret de copa alta, amb copa recta i ala curta. A finals de segle es va posar de moda el bombí, amb la copa rodona i la ala curta.
La primera guerra Mundial també va canviar la història d’aquest accessori. El motiu van ser les noves feines que havien d’exercir les dones, ja que al haver de vestir d’uniforme no podien portar barrets durant el dia.
D’aquesta manera el barreta va passar a ser una icona de moda que les dones utilitzaven per destacar-se.
En aquesta època Chanel va notar la necessitat, per part de les dones, de voler aconseguir un estil diferent i identificar-se de les altres i, per aquest motiu, va començar a dissenyar barrets de moda.
Als voltants de l’any 1920 es van començar a crear barrets més petits, rodons, cenyits al cap i d’ala curta ja que els pentinats de les dones van canviar i ara aquestes el portaven curt, i no quedava bé amb barrets grans.
El barret va deixar de ser una norma d’etiqueta durant la Segona Guerra Mundial ja que molts l’utilitzaven per seguretat en les seves feines, per cobrir-se del sol o del fred. Les dones de l’alta societat el continuaven portant però no per norma, sinó per estètica.
Durant les dècades dels 40, 50 o 60 el barret va passar a ser part de la vestimenta de la dona, el qual havia de combinar amb els vestits, sabates i cartera.
Va ser a finals del segle XX quan el barret va començar a perdre importància fins a arribar a l’actualitat, moment en què es poc comú que les dones utilitzin barret diàriament, a menys que sigui per protegir-se del fred o del sol.
Tot i això, els dissenyadors segueixen dissenyant aquest complement de moda per ocasions especials.
