Personalitza una samarreta

Tots tenim a l’armari aquella samarreta que ja no ens posem perquè la tenim avorrida.

Doncs avui s expliquem com els hi podeu donar una segona vida a aquestes peces de roba!

En aquest cas necessiteu: una samarreta blanca, uns texans vells, cordó, botons, tisores, fil daurat i blau marí, agulles de cap, agulla de cosir, didal, descosidor i màquina de cosir (si en teniu, sinó a mà!).

Per començar, i amb l’ajuda del descosidor, s’ha de treure el repunt d’una de les butxaques del darrere dels texans.

Un cop tenim la butxaca, agafem tot el material, el posem a sobre la samarreta i fem la composició que més ens agradi.

Un cop hem escollit com ho volem posar, agafem la butxaca amb unes agulles de cap i la cosim a màquina, intentant passar pel mateix repunt que hem descosit.

Un cop tenim la butxaca cosida, col·loquem el cordó fent unes ones amb un punt invisible per sota. Ja per acabar de personalitzar la nostra nova samarreta, cosim els botons per sota.

Història del didal

Tots sabem que el didal es posa al dit polze quan es cus a màquina per empènyer les agulles que travessen el material que s’està cosint i per evitar que els dits freguin per l’agulla però, sabem des de quan es fa servir aquest instrument?

El didal és un instrument molt antic i, tot i que establir-ne l’origen és difícil, ha estat trobat a tombes egípcies ja que les reines el feien servir per cosir i brodar; però en aquells temps eren fabricats de cuir.

Tot i això, també és possible que l’origen del didal es produeixi a Xina, des d’on viatja a Occident sent els fenicis els encarregats de donar-lo a conèixer a les coses mediterrànies i, posteriorment, difondre’l els grecs i els romans.

Els materials amb els quals es fabricaven els didals són molts i variats: durant el Renaixement eren fabricats amb materials nobles com l’or i la plata; els del nord de Rússia, Itàlia i França eren d’ós, bronze i marfil.

A Europa van aparèixer durant els segles IX i X i en aquella època mostraven, segons el material amb el qual estava fabricat, el nivell social de la persona que el portava.

Durant el segle XVI els didals més populars eren els que es fabricaven a Núremberg i, al segle XVIII, el didal era un regal de luxe que els joves de la noblesa feien a les seves novies.

L’any 1696 es va fabricar una màquina per a la fabricació en sèrie del didal, fet que provocava la substitució de molts llocs de treball i en va abaratir el preu.

Els colors vermell i verd per Nadal

Si us diem que penseu amb el Nadal, segur que us venen molts records a la ment i probablement, la majoria d'aquests estan tenyits amb colors vermells i verds. Ara que t'ho hem dit, comences a veure que la majoria de coses que utilitzes per aquesta època tenen aquests colors, des de les llums, boles, l'arbre i fins i tot peces de roba, tenen algun d'aquests colors. 

Doncs bé, això ja ve de temps enrere. El Nadal sempre s'ha associat principalment amb els colors vermell i verd, i ara us expliquem algunes de les raons.

Hi ha vàries teories:

- Segons creences catòliques, relacionen els colors vermell i verd amb Jesucrist. El vermell simbolitza la sang en el moment de la crucificació perquè totes les persones tinguessin l'oportunitat de ser salvades i el verd simbolitza totes les coses vives, representa l'esperança de vida eterna possible gràcies el sacrifici de Crist.

- Per una obra popular pintada durant l'Edat Mitjana, on s'explicava la història d'Adan i Eva. En aquesta obra apareixia un avet decorat amb pomes vermelles.

- Durant l'hivern no hi ha gaires plantes que floreixin. Les que si que ho fan i fins i tot les utilitzem molt actualment són el grèvol i les Nadales. Totes dos combinen els colors verd i vermell.

- Sempre s'ha associat el vermell del Pare Noel amb la Coca-Cola, però no és del tot cert. El primer en vestir-lo de vermell va ser Thomas Nast i abans d'això el Pare Noel vestia de verd. 

- I si repassem les icones d'aquesta època veurem que tots comparteixen els colors verds i vermells. L'arbre de Nadal, la vestimenta del Pare Noel, el nas vermell del seu ren o les corones verdes i amb decoracions vermelles que pengem a la porta.

Però els colors utilitzats també tenen un significat i per això s'han utilitzat al llarg del temps.

El color vermell té un significat religiós durant l'època de Nadal, com ja hem dit representa la sang de Jesucrist. Però també representa el foc, l'amor diví i la generositat.

El color verd representa la naturalesa, la joventut i l'esperança de la vida eterna (per una banda per l'acció de Jesucrist i per l'altra l'arbre de Nadal és de fulla perenne)

La història del cotó

La planta del cotó es coneix des de fa 7.000 anys i és la planta tèxtil de fibra suau més important del món.

Es sap que el cotó es cultivava des d’aquesta època per pagesos a l’Àsia i Amèrica i va ser el primer tèxtil a la Índia.

Els productes més antics fabricants amb cotó daten des d’uns 3.000 anys aC; eren fragments de teixits molt elaborats a la regió nord de la costa peruana.

A partir de l’any 800 dC es van trobar mencions de fibres i teixits als països orientals. El cotó va arribar a Europa a través dels comerciants àrabs que portaves les mercaderies d’Orient; aquest va ser l’origen de la indústria del cotó a Barcelona.

Durant el segle XV el comerç britànic va començar a desenvolupar-se i al segle XVII Anglaterra es va convertir en un centre important de producció de cotó. Fins al segle XVIII el cotó no es va introduir als Estats Units, que provenia de les regions meridionals d’Amèrica.

El cotó va ser una de les matèries primeres fonamentals que van fer possible la Revolució Industrial europea a finals del segle XVIII. La primera indústria que es va crear a la Gran Bretanya va ser la tèxtil. 

El cotó és un cultiu molt apreciat degut a que només un 10% del seu pes en perd en el procés de producció.

I, tot i que és la fibra més comuna actualment, va ser la última fibra natural en aconseguir una importància comercial.

DIY: una armilla!

Avui us ensenyarem a fer una armilla, perquè poseu un complement de color en el vestuari d’hivern!

Per començar, necessitem:

-          70cm de tela

-          Agulles de cap

-          Fil per cosir

-          Tisores

-          Màquina de cosir

-          Peça de roba semblant per treure un patró

Un cop tenim tot el material a punt, hem de fer el patró. Si no sou patronistes, el podeu agafar d’alguna revista o d’Internet o, sinó, podem agafar una peça de roba semblant i copiem el patró per les costures.

A continuació hem de tallar la roba, sempre deixant marge de costura allà on cosirem.

Un cop tenim la tela tallada, encarem el davant amb el darrere, posem dues agulles de cap a les puntes i ho cosim a màquina, amb una agulla normal. 

Per acabar, retallem petites imperfeccions dels laterals i llestos! Ja tenim la nostra nova peça de roba!

Com ha de ser la roba per a recents nascuts?

Molts/es de vosaltres veniu a Espai de Qstura i aprofiteu per aprendre a fer roba per al vostre fill recent nascut però, sabeu com és millor que sigui la roba per als petits de la casa?

A més de l’estètica, és molt important tenir en compte els següents punts:

-          Els teixits han de ser naturals, com per exemple de cotó, fil o lli. El motiu és que les fibres artificials poden dificultar la transpiració i poden causar-li irritacions.

Tot i que la llana és un teixit natural, millor que no tingui contacte directe amb el seu cos, per tal d'evitar picors o coïssors.

-          Ha de ser fàcil de posar i treure. Heu de tenir en compte que el teu fill no col•laborarà a l'hora de vestir-lo, per aquesta raó ha de ser còmode sobretot per tu.

-          Tingues en compte que els conjunts a dos peces o el sistema d'obertura inferior et facilitarà la feina alhora de canviar-li el penyal. 

-          Les peces més adequades són aquelles que no necessariament hagin de passar pel cap. Millor que es puguin cordar per davant o darrere de la peça de roba.

-          S'ha de tenir en compte la grandària que tindrà la roba. En aquest cas millor que amples i lleugeres perquè no li molesti i pugui moure's tranquil•lament. 

-          Alhora d'afegir complements, millor que siguin els mínims necessaris, per tal d'evitar que se li clavin i li molestin o que si estan prop del seu abast acabin a la boca. 

-          Si voleu fer alguna peça per la nit, aquesta ha de ser un pèl més ample que la que utilitzarà de dia perquè el nen/a no trobi cap impediment alhora de moure's. 

Uns últims consells sobre com rentar i guardar la roba del teu fill:

-          Renta-la separada de la vostra roba i amb un detergent per roba delicada

-          Guarda-la en un armari sense afegir-hi productes per fer bona olor, poden ser tòxics pels més petits.

I ja tindreu als vostres petits vestits a la última!

LA LLANA

La llana d’ovella ha estat un producte molt utilitzat al llarg de la història però, quan es va començar a utilitzar?

Les primeres peces de roba fetes amb llana que s’han descobert daten d’entre els anys  4000 i 3000aC. Les ovelles llanudes van ser introduïdes des del Pròxim Orient a Europa a l’inici del 4rt mil•lenni abans de la nostra era, tot i que el teixit de llana més antic es conserva és de l’any 1500aC a Dinamarca.

Ara que ja sabem quan es va començar a fer servir aquest teixit, us heu preguntat mai quin és el procés per obtenir-lo?

Les ovelles s’esquilen una cegada a l’any; una màquina esquiladora és la que treu tota la llana d’una ovella, que pot arribar a pesar entre 4 i 5 kg.

A continuació es separen les fibres de llana segons la seva llargada i grossor ja que segon les seves característiques es faran servir per unes peces o per unes altres.

Aleshores arriba la neteja. S’ha de treure la grassa del pèl i la brutícia. Una vegada neta, la llana que és de color blanc marfil es branqueja amb la finalitat de que, seguidament, admeti qualsevol tipus de tint. També es desenreda i s’estira formant una capa fina i continua, a partir del qual va experimentant dos tipus diferents de tractament.

A continuació té lloc el procés del cardat, per convertir la llana en una manta fina i uniforme. Per filar la llana cardada, la manta es divideix en cintes fines que es freguen, enrotllen i estiren per formar el fil.

L’altra tractament és el pentinat, en el qual les fibres es pentinen, separant-se les llargues de les curtes. Per filar la llana pentinada, aquesta es processa en unes màquines que col•loquen en la mateixa direcció les fibres llargues. L’ obtingut s’apreta fent-la passar per vàries màquines fins obtenir un fil fi. 

Les fibres que són curtes es carden; les llargues ja estan preparades pel filament.

UN DEVANTAL A LA ÚLTIMA

Avui us ensenyarem com fer uns davantals l’allò més creatius, perquè aneu a la moda fins i tot a la cuina!

Material:

- 40cm de roba de loneta

- 20cm de roba de cotó (estampada quedarà millor!)

- 4cm de cinta de blaix

- Didal

- Agulla de cosir

- Fil de cosir

- Fil d’embastar

- Tisores

Començarem fent un rectangle de 60x40 amb la roba de loneta. 

A continuació, tallarem la butxaca, de 20x30, amb el teixit de cotó.

Aleshores, amb l’ajuda de les agulles de cap, farem una doble gira als tres costats de la butzada, excepte el costat de baix, i cosim a màquina només la part de dalt (per on ha d’entrar la mà).

A continuació, col•loquem la butxaca sobre del davantal, a tocar de la part de baix i la subjectem amb agulles de cap. Seguidament l’embastem.

Ara sí, ja podem cosir els laterals de la butxaca.

Aleshores ja podem posar la cinta de baix al voltant del davantal, excepte a dal. Començant amb les agulles de cap, seguit d’una embastada i finalment passant-ho a màquina.

Finalment ja podem posar la cinta de baix a dalt, deixant uns 50cm de cada costat (per poder-nos-el lligar).

L'agulla de cosir

Sabíeu que l’agulla de cosir s’utilitza des de fa més de 20 mil anys?

Durant la prehistòria ja es feien de fusta, roca o ós i més tard de ferro i metall. Les agulles d’acer es creu que els primers en utilitzar-les van ser els xinesos i que, els àrabs, van ser els que les van introduir a Europa.

Però a més del temps que fa que existeix, no us podeu imaginar els tipus que n’hi ha!

•         Agulla baquetera i cordobanera. Entre blanquers, s'usen dues classes d'agulles, unes més grans que altres iguals en la forma ja que ambdues són de forma triangular i de punta afilada.

•         Agulla de agavillar. La de nervi de bou flexible cobert d'escates de llauna en forma imbricada. A la part gruixuda del nervi hi ha un forat per on es passa un cordill acabat en un nus.

•         Agulla d'agrimensor. Vara petita de ferro d'uns trenta centímetres de llarg recorbada en forma d'anell per un extrem. N'hi ha que van llast amb un tros de plom prop de la punta.

•         Agulla de baster. Dos són les agulles que s'utilitzen en la fabricació d'albarda si cadires de muntar. Una per passar el fil o cordill a través del replà que porten per sota les muntures és més ampla per la punta que per la resta tenint fins a la seva terç que és cilíndric un tall triangular des de la punta i es diu també agulla de passar. L'altra serveix per encardar i té uns 22 centímetres de llarg, és quadrangular i amb corvadura punxeguda.

•         Agulla d'apuntar. Agulla fort que s'utilitza per fixar amb fil gruixut i cordill els plecs de les teles molt

resistents i gruixudes.

•        Agulla de brodar. A més de les ordinàries, s'usen en el brodat agulles especials com la d’ull prolongat, la de seda, la d’autoritzar o frisar, la d’acanutillar, la de brisca, la de tambor...

•         Agulla d'embalar. Agulla de cap en manera cilíndrica acabada en punta de llança alguna cosa corbada en la seva punta.

•         Agulla de enfardar. Agulla de cap esfèrica i punta quadrangular, tallant i molt corbada, d'uns 15 a 20 cm. de longitud.

•         Agulla de Espadero. Entre armers, vareta de punta roma i d'uns quaranta a cinquanta centímetres que s'empra per a donar la volta a les beines després de cosides.

•         Agulla de malla o xarxa. Agulla amb una forquilla en un extrem i la punta roma prop de la qual té una esquerda els dos terços es troben ocupats per una llengüeta que serveix per passar-hi el cordill col•locat a la forquilla.

•         Agulla de passar o passador. La de punta roma i ull llarg que s'empra per a passar cordons i cintes per les beines.

•         Agulla de sabater. La de punta triangular i roma.

ESTAMPAR UNA SAMARRETA A CASA!

Teniu alguna samarreta bàsica que jo no us poseu? Voleu personalitzar-vos en una?

Avui us expliquem com podeu estampar una samarreta des de casa!

Elements que necessiteu:

-          - Una samarreta llisa

-          - Una plantilla del disseny que vulguis

-          - Llapis de colors (“plastidecor”)

-          - Un maquineta de fer punta.

-          - Un parell de folis

-          - Una planxa de roba

-          - Un cartró

Per començar, heu d’agafar l’element que voleu estampar (imprès) i retallar-lo amb un cúter, de manera que us quedi el negatiu en el foli.

A continuació heu de posar el cartró per dintre la samarreta, i deixar-la ben llisa. Perquè se us aguanti, podeu enganxar el cartó amb la samarreta amb agulles d’entendre roba.

Per començar amb l’estampació, heu de col·locar els elements que voleu estampar a sobre la samarreta. 

Aleshores heu de començar a treure punta als llapis de colors i deixar caure les restes a sobre els elements.

Un cop estiguin els elements coberts amb la punta treta als llapis de colors, ho heu de cobrir amb els folis de paper.

A continuació, hi heu de passar la planxa ben calenta, sense moure-la; simplement recolzar-la a sobre els folis.

Quan hàgiu passat la planxa per tots els elements, aprofitant que el paper encara està calent, els heu de desenganxar de la samarreta.

Per acabar, esperar una hora a que es refredin els elements.

I ja tindreu una samarreta per estrenar!

QUAN LES DONES VAN COMENÇAR A PORTAR PANTALONS

Bon dia!! Us heu preguntat mai com les dones van passar de portar aquelles llargues faldilles a uns còmodes i estilitzats pantalons?

Abans del 1800, apart d’en algunes regions de l’orient mitjà i Àsia, els pantalons no estaven ben vistos en una dona, no resultaven suficientment femenins. Per sort la història ens va dur dones que van revolucionar la moda femenina com ara Emili Bloomer, impulsora dels famosos Bloomers, i l’extraordinària Coco Chanel, icona de la moda Garçonne.

Tot va començar quan Bloomer, a mitjans del segle XVIII va dir que les dones haurien de començar a vestir segons les seves necessitats i comoditats i va promoure un nou estil que es basava en camises menys ajustades i faldilles només fins als genolls amb uns pantalons a sota. Tot i que no era la primera a dur aquest estil, sí va ser la causant de que moltes dones el comencessin a vestir, fins i tot en públic. Tot i això les dones que duien pantalons encara eren ridiculitzades a la premsa.

Llavors, a principis del segle XX les dones, a causa de la gran guerra, van haver d’ocupar, en moltes ocasions, les feines dels homes i també dur els seus pantalons, però quan la guerra es va acabar una dona, Coco Chanel, no va voler renunciar a la comoditat dels pantalons i els va acabar convertit en una de les peces més estimades de la moda femenina. Chanel, coneguda per la seva mirada diferent i revolucionària, va impulsar un canvi en l’ata costura femenina, des de la BelleÉpoque a la imatge d’una dona moderna, activa i alliberada. Ella mateixa era el símbol d’aquesta nova imatge de la dona, i va ser admirada i imitada per milions de dones arreu del món.

Per què "Espai de Qstura"?

Us heu preguntat mai perquè Espai de Qstura es diu “Espai de Qstura”?

A la nostra primera entrada del nou curs us ho explicarem!

Per començar heu de saber que la historia de Sílvia Castelló amb el món de la docència de la costura va començar fent classes als centres cívics de la ciutat de Girona. Però a més d’aprendre a cosir, organitzaven viatges, xerrades, sortides…

Hi va haver un any que amb les noies del centre cívic de Palau organitzaven el viatge de final de curs a Milà, i van tenir la idea de fer davantals i vendre’ls per tal d’aconseguir financiació. Aleshores en van fer un cartell i van escollir el nom de les “Qsidores de Palau”. A partir d’aquell moment, les noies s’anomenaven les Qsidores.

Quan al cap d’uns mesos Sílvia Castelló va decidir obrir una Escola de Costura, va tenir molt clar que no volia que s’anomenés Escola, sinó Espai, i que seria de Qstura, per la implicació i el que representen les noies dels seus primers grups a Palau.

LES DESFILADES DE MODA

L’origen exacte de la modelització és desconegut, però si se sap com i on van tenir lloc les primeres desfilades de moda.

Al segle XIX, a França va tenir lloc la primera passarel•la. En aquesta època, a París, es van començar a donar a conèixer els salons d’alta costura, on es presentaven algunes tendències del moment. Al començament, en aquestes desfilades només hi podia assistir un nombre reduït de persones; els fotògrafs no hi van ser convidats fins 40 anys més tard.

Va ser a partir d’aquest moment que van començar a ser importants i van arribar a les grans ciutats.

Va ser durant la meitat del segle XX que aquestes desfilades van arribar als Estats Units. La primera desfilada americana va tenir lloc a Nova York l’any 1903 a la botiga Ehrlich Brothers. Aleshores les botigues amb més glamur del país van començar a organitzar els seus propis espectacles i 10 anys més tard totes les botigues ja tenien la seva pròpia desfilada de moda.

Aquesta iniciativa va arribar a Espanya amb la creació de Santa Eulàlia, l’any 1843, empresa dedicada a la moda més antiga de Barcelona. Va ser la pionera en les desfiades dins el país l’any 1926, quan va realitzar la seva primera desfilada d’alta costura.

Amb el pas dels anys les passarel•les es van començar a realitzar de manera desorganitzada i descontrolada. Per aquest motiu, els dissenyadors van decidir prendre el control de les desfilades a les passarel•les i, per aquest motiu, van crear les “Setmanes de la moda”.

A Espai de Qstura també volem donar l'oportunitat a tots els nostres alumnes a ensenyar les seves creacions, realitzades durant aquest curs.

És per aquest motiu que el diumenge 8 de Juny tindrà lloc la desfilada de final de curs, on tots els assistents podran apreciar el treball fet durant aquest curs.

LA MÀQUINA DE COSIR OVERLOCK

Tothom sap què és una màquina de cosir però, sabeu quina és la diferència entre la màquina de cosir tradicional i una overlock?

Una màquina de cosir overlock es diferencia d'una màquina de cosir tradicional en què la primera utilitza llaços alimentats des de diversos conus en comptes d'una bobina. Els llaços de la overlock permet crear llaços de fils que passen des de l'agulla fins a la bora de la tela de manera que les bores de la tela queden encapsulats per la costura.

Voleu saber la història d'aquest tipus de màquina de cosir?

Overlock costura va ser inventada per la companyia de màquines Merrow l'any 1881, companyia formada per J. Makens Merrow i el seu fill Joseph Merrow.

La primera patent de Merrow va ser una màquina de costura crochet, tecnologia que va ser el punt de partida pel desenvolupament de la overlock, patentada per Joseph Merrow l'any 1889.

Amb el pas dels anys, la Machine Company Merrow va ser la pionera del disseny de noves màquines per crear diferents varietats de puntades overlock, les màquines de quatre fils i la brodadora cutterless.

Les màquines overlock funcionen a altes velocitats i la majoria són utilitzades a la indústria per tractar bores de teles i cosir diverses teles i productes.

ÉS TEMPS DE FLORS!

Ja som a Temps de Flors!

Ja ha arribat aquella setmana que la ciutat de Girona es vesteix de gala; tots els carrers i espais de la ciutat estan coberts de flors, de flors i d'escultures florals que ens donen aquell esperit que l'estiu ja ha arribat.

És per aquest motiu que avui, aprofitant que tots estem tan envoltats de flors, us vull ensenyar uns quants vestits, ideals per l'estiu, fets amb estampats florals.

I sabeu que vestits com aquests els podeu venir a fer amb nosaltres?

A Espai de Qstura tenim dos nous workshops en els que us ensenyarem a fer-vos aquells vestits i aquelles sabates que voldreu gaudir aquest estiu.

Aquesta temporada podreu portar aquells vestits i aquelles sabates amb les quals sempre heu somiat i que mai heu trobat a la botiga.

Aquest dissabte 24 de Maig no us ho penseu dues vegades i veniu a passar un dissabte ben diferent amb nosaltres, mentre us feu la vostra pròpia roba per renovar l'armari!

Per a més informació podeu entrar a la nostra pàgina web.

CASAL D'ESTIU D'ESPAI DE QSTURA

Avui us presentem les activitats que estem preparant per aquest estiu; aquesta vegada destinades a nens i nenes d'entre 5 i 12 anys, perquè és molt interessant introduir als infants en el món de la costura!

Alguns dels beneficis que aporta la costura als més petits són:

- contribueix en el desenvolupament de la motricitat fina

- ajuda a desenvolupar conceptes artístics

- estimula idees creatives i originals

- promou el pensament creatiu per plasmar idees

És per aquest motiu que des d'Espai de Qstura hem creat setmanes temàtiques, relacionades amb l'esport, la moda, la lectura, el cinema, la cuina... en què durant els dies es realitzaran sortides, treballs manuals i es rebrà la visita de persones famoses, totes les activitats relacionades amb la temàtica de la setmana.

El casal tindrà lloc des del 25 de juny al 14 d’agost.

L'horari serà de 9.00h a 15.00h.

Per a més informació podeu anar a la nostra pàgina web. Hi trobareu les activitats que farem cada una de les setmanes.

TORNEM A SER AQUÍ!

L’equip d’Espai de Qstura hem decidit reempendre el bloc, en què us explicarem totes aquelles curiositats interessants de l’art de la costura.

Tots sabem que avui en dia és molt fàcil tenir un armari ple de roba, tota ella de diferents colors, teles, estils... Només ens cal anar a una botiga i comprar-nos tot allò que ens agradi.

Però no sempre ha estat així.

Avui, per començar una altra vegada amb aquesta aventura del bloc, us volem explicar, breument, la història de la costura, ja que ha sigut molt important per l'evolució de la societat.

Els historiadors expliquen que la costura és una de les arts tèxtils més antigues, datant-se el seu començament a l'era paleolítica, quan es va començar a utilitzar per unir pells d’animals per la roba de les persones.

Al voltant de l’any 4.000aC al Mitjà Orient es va originar el teixit de la tela de fibra natural i, per tant, va canviar la filosofia de vestir-se.

Durant l’Edat Mitjana l’ocupació de les dones era, en major part, cosir. Els europeus que s’ho podien permetre tenien treballant per ells modistes i sastres, ja que la roba era una inversió costosa per la majoria de les persones. Pels que no podien, la costura era reparar la roba, per poder-ne allargar la seva vida.

La Revolució Industrial va canviar on es duia a terme la producció de la roba, passant de les llars als molins. La invenció de la màquina de cosir al segle XIX va portar a la producció en sèrie, tot i que cosir a mà encara tenia lloc a tot el món.

Mentre la roba encara es produïa pels membres femenins de la família, a grans ciutats, com Londres o Nova York, es van obrir tallers tèxtils complets d’operadors de màquines de cosir. La costura era una de les poques professions acceptables per les dones.

La costura va evolucionar durant el segle XX, ja que les màquines de cosir van abaixar el seu preu i van passar a ser més assequibles per la classe obrera. D’aquesta manera, la demanda de patrons de costura va augmentar.

Durant la segona meitat del segle aquesta pràctica va disminuir, ja que la roba ready-made es va convertir en una necessitat. Les dones van passar a estar més ben pagades i, d’aquesta manera, tenien menys temps per cosir.

Els avenços en la tecnologia industrial, com el desenvolupament de les fibres sintètiques durant el segle XX, van provocar profunds canvis en la indústria tèxtil. Aquesta indústria s’ha reduït dràsticament als països occidentals, ja que les empreses tèxtils competeixen per mà d’obra més barata en altres llocs del món.

Actualment la costura és una pràctica que està en decadència; molt poques són les persones que es cusin la roba del dia a dia.

És per aquest motiu que Espai de Qstura estem molt contents dels nostres alumnes, perquè gràcies a persones com ells és un art que no es perdrà!