LA LLANA

La llana d’ovella ha estat un producte molt utilitzat al llarg de la història però, quan es va començar a utilitzar?

Les primeres peces de roba fetes amb llana que s’han descobert daten d’entre els anys  4000 i 3000aC. Les ovelles llanudes van ser introduïdes des del Pròxim Orient a Europa a l’inici del 4rt mil•lenni abans de la nostra era, tot i que el teixit de llana més antic es conserva és de l’any 1500aC a Dinamarca.

Ara que ja sabem quan es va començar a fer servir aquest teixit, us heu preguntat mai quin és el procés per obtenir-lo?

Les ovelles s’esquilen una cegada a l’any; una màquina esquiladora és la que treu tota la llana d’una ovella, que pot arribar a pesar entre 4 i 5 kg.

A continuació es separen les fibres de llana segons la seva llargada i grossor ja que segon les seves característiques es faran servir per unes peces o per unes altres.

Aleshores arriba la neteja. S’ha de treure la grassa del pèl i la brutícia. Una vegada neta, la llana que és de color blanc marfil es branqueja amb la finalitat de que, seguidament, admeti qualsevol tipus de tint. També es desenreda i s’estira formant una capa fina i continua, a partir del qual va experimentant dos tipus diferents de tractament.

A continuació té lloc el procés del cardat, per convertir la llana en una manta fina i uniforme. Per filar la llana cardada, la manta es divideix en cintes fines que es freguen, enrotllen i estiren per formar el fil.

L’altra tractament és el pentinat, en el qual les fibres es pentinen, separant-se les llargues de les curtes. Per filar la llana pentinada, aquesta es processa en unes màquines que col•loquen en la mateixa direcció les fibres llargues. L’ obtingut s’apreta fent-la passar per vàries màquines fins obtenir un fil fi. 

Les fibres que són curtes es carden; les llargues ja estan preparades pel filament.

UN DEVANTAL A LA ÚLTIMA

Avui us ensenyarem com fer uns davantals l’allò més creatius, perquè aneu a la moda fins i tot a la cuina!

Material:

- 40cm de roba de loneta

- 20cm de roba de cotó (estampada quedarà millor!)

- 4cm de cinta de blaix

- Didal

- Agulla de cosir

- Fil de cosir

- Fil d’embastar

- Tisores

Començarem fent un rectangle de 60x40 amb la roba de loneta. 

A continuació, tallarem la butxaca, de 20x30, amb el teixit de cotó.

Aleshores, amb l’ajuda de les agulles de cap, farem una doble gira als tres costats de la butzada, excepte el costat de baix, i cosim a màquina només la part de dalt (per on ha d’entrar la mà).

A continuació, col•loquem la butxaca sobre del davantal, a tocar de la part de baix i la subjectem amb agulles de cap. Seguidament l’embastem.

Ara sí, ja podem cosir els laterals de la butxaca.

Aleshores ja podem posar la cinta de baix al voltant del davantal, excepte a dal. Començant amb les agulles de cap, seguit d’una embastada i finalment passant-ho a màquina.

Finalment ja podem posar la cinta de baix a dalt, deixant uns 50cm de cada costat (per poder-nos-el lligar).

L'agulla de cosir

Sabíeu que l’agulla de cosir s’utilitza des de fa més de 20 mil anys?

Durant la prehistòria ja es feien de fusta, roca o ós i més tard de ferro i metall. Les agulles d’acer es creu que els primers en utilitzar-les van ser els xinesos i que, els àrabs, van ser els que les van introduir a Europa.

Però a més del temps que fa que existeix, no us podeu imaginar els tipus que n’hi ha!

•         Agulla baquetera i cordobanera. Entre blanquers, s'usen dues classes d'agulles, unes més grans que altres iguals en la forma ja que ambdues són de forma triangular i de punta afilada.

•         Agulla de agavillar. La de nervi de bou flexible cobert d'escates de llauna en forma imbricada. A la part gruixuda del nervi hi ha un forat per on es passa un cordill acabat en un nus.

•         Agulla d'agrimensor. Vara petita de ferro d'uns trenta centímetres de llarg recorbada en forma d'anell per un extrem. N'hi ha que van llast amb un tros de plom prop de la punta.

•         Agulla de baster. Dos són les agulles que s'utilitzen en la fabricació d'albarda si cadires de muntar. Una per passar el fil o cordill a través del replà que porten per sota les muntures és més ampla per la punta que per la resta tenint fins a la seva terç que és cilíndric un tall triangular des de la punta i es diu també agulla de passar. L'altra serveix per encardar i té uns 22 centímetres de llarg, és quadrangular i amb corvadura punxeguda.

•         Agulla d'apuntar. Agulla fort que s'utilitza per fixar amb fil gruixut i cordill els plecs de les teles molt

resistents i gruixudes.

•        Agulla de brodar. A més de les ordinàries, s'usen en el brodat agulles especials com la d’ull prolongat, la de seda, la d’autoritzar o frisar, la d’acanutillar, la de brisca, la de tambor...

•         Agulla d'embalar. Agulla de cap en manera cilíndrica acabada en punta de llança alguna cosa corbada en la seva punta.

•         Agulla de enfardar. Agulla de cap esfèrica i punta quadrangular, tallant i molt corbada, d'uns 15 a 20 cm. de longitud.

•         Agulla de Espadero. Entre armers, vareta de punta roma i d'uns quaranta a cinquanta centímetres que s'empra per a donar la volta a les beines després de cosides.

•         Agulla de malla o xarxa. Agulla amb una forquilla en un extrem i la punta roma prop de la qual té una esquerda els dos terços es troben ocupats per una llengüeta que serveix per passar-hi el cordill col•locat a la forquilla.

•         Agulla de passar o passador. La de punta roma i ull llarg que s'empra per a passar cordons i cintes per les beines.

•         Agulla de sabater. La de punta triangular i roma.

ESTAMPAR UNA SAMARRETA A CASA!

Teniu alguna samarreta bàsica que jo no us poseu? Voleu personalitzar-vos en una?

Avui us expliquem com podeu estampar una samarreta des de casa!

Elements que necessiteu:

-          - Una samarreta llisa

-          - Una plantilla del disseny que vulguis

-          - Llapis de colors (“plastidecor”)

-          - Un maquineta de fer punta.

-          - Un parell de folis

-          - Una planxa de roba

-          - Un cartró

Per començar, heu d’agafar l’element que voleu estampar (imprès) i retallar-lo amb un cúter, de manera que us quedi el negatiu en el foli.

A continuació heu de posar el cartró per dintre la samarreta, i deixar-la ben llisa. Perquè se us aguanti, podeu enganxar el cartó amb la samarreta amb agulles d’entendre roba.

Per començar amb l’estampació, heu de col·locar els elements que voleu estampar a sobre la samarreta. 

Aleshores heu de començar a treure punta als llapis de colors i deixar caure les restes a sobre els elements.

Un cop estiguin els elements coberts amb la punta treta als llapis de colors, ho heu de cobrir amb els folis de paper.

A continuació, hi heu de passar la planxa ben calenta, sense moure-la; simplement recolzar-la a sobre els folis.

Quan hàgiu passat la planxa per tots els elements, aprofitant que el paper encara està calent, els heu de desenganxar de la samarreta.

Per acabar, esperar una hora a que es refredin els elements.

I ja tindreu una samarreta per estrenar!