Personalitza una samarreta

Tots tenim a l’armari aquella samarreta que ja no ens posem perquè la tenim avorrida.

Doncs avui s expliquem com els hi podeu donar una segona vida a aquestes peces de roba!

En aquest cas necessiteu: una samarreta blanca, uns texans vells, cordó, botons, tisores, fil daurat i blau marí, agulles de cap, agulla de cosir, didal, descosidor i màquina de cosir (si en teniu, sinó a mà!).

Per començar, i amb l’ajuda del descosidor, s’ha de treure el repunt d’una de les butxaques del darrere dels texans.

Un cop tenim la butxaca, agafem tot el material, el posem a sobre la samarreta i fem la composició que més ens agradi.

Un cop hem escollit com ho volem posar, agafem la butxaca amb unes agulles de cap i la cosim a màquina, intentant passar pel mateix repunt que hem descosit.

Un cop tenim la butxaca cosida, col·loquem el cordó fent unes ones amb un punt invisible per sota. Ja per acabar de personalitzar la nostra nova samarreta, cosim els botons per sota.

Història del didal

Tots sabem que el didal es posa al dit polze quan es cus a màquina per empènyer les agulles que travessen el material que s’està cosint i per evitar que els dits freguin per l’agulla però, sabem des de quan es fa servir aquest instrument?

El didal és un instrument molt antic i, tot i que establir-ne l’origen és difícil, ha estat trobat a tombes egípcies ja que les reines el feien servir per cosir i brodar; però en aquells temps eren fabricats de cuir.

Tot i això, també és possible que l’origen del didal es produeixi a Xina, des d’on viatja a Occident sent els fenicis els encarregats de donar-lo a conèixer a les coses mediterrànies i, posteriorment, difondre’l els grecs i els romans.

Els materials amb els quals es fabricaven els didals són molts i variats: durant el Renaixement eren fabricats amb materials nobles com l’or i la plata; els del nord de Rússia, Itàlia i França eren d’ós, bronze i marfil.

A Europa van aparèixer durant els segles IX i X i en aquella època mostraven, segons el material amb el qual estava fabricat, el nivell social de la persona que el portava.

Durant el segle XVI els didals més populars eren els que es fabricaven a Núremberg i, al segle XVIII, el didal era un regal de luxe que els joves de la noblesa feien a les seves novies.

L’any 1696 es va fabricar una màquina per a la fabricació en sèrie del didal, fet que provocava la substitució de molts llocs de treball i en va abaratir el preu.

Els colors vermell i verd per Nadal

Si us diem que penseu amb el Nadal, segur que us venen molts records a la ment i probablement, la majoria d'aquests estan tenyits amb colors vermells i verds. Ara que t'ho hem dit, comences a veure que la majoria de coses que utilitzes per aquesta època tenen aquests colors, des de les llums, boles, l'arbre i fins i tot peces de roba, tenen algun d'aquests colors. 

Doncs bé, això ja ve de temps enrere. El Nadal sempre s'ha associat principalment amb els colors vermell i verd, i ara us expliquem algunes de les raons.

Hi ha vàries teories:

- Segons creences catòliques, relacionen els colors vermell i verd amb Jesucrist. El vermell simbolitza la sang en el moment de la crucificació perquè totes les persones tinguessin l'oportunitat de ser salvades i el verd simbolitza totes les coses vives, representa l'esperança de vida eterna possible gràcies el sacrifici de Crist.

- Per una obra popular pintada durant l'Edat Mitjana, on s'explicava la història d'Adan i Eva. En aquesta obra apareixia un avet decorat amb pomes vermelles.

- Durant l'hivern no hi ha gaires plantes que floreixin. Les que si que ho fan i fins i tot les utilitzem molt actualment són el grèvol i les Nadales. Totes dos combinen els colors verd i vermell.

- Sempre s'ha associat el vermell del Pare Noel amb la Coca-Cola, però no és del tot cert. El primer en vestir-lo de vermell va ser Thomas Nast i abans d'això el Pare Noel vestia de verd. 

- I si repassem les icones d'aquesta època veurem que tots comparteixen els colors verds i vermells. L'arbre de Nadal, la vestimenta del Pare Noel, el nas vermell del seu ren o les corones verdes i amb decoracions vermelles que pengem a la porta.

Però els colors utilitzats també tenen un significat i per això s'han utilitzat al llarg del temps.

El color vermell té un significat religiós durant l'època de Nadal, com ja hem dit representa la sang de Jesucrist. Però també representa el foc, l'amor diví i la generositat.

El color verd representa la naturalesa, la joventut i l'esperança de la vida eterna (per una banda per l'acció de Jesucrist i per l'altra l'arbre de Nadal és de fulla perenne)

La història del cotó

La planta del cotó es coneix des de fa 7.000 anys i és la planta tèxtil de fibra suau més important del món.

Es sap que el cotó es cultivava des d’aquesta època per pagesos a l’Àsia i Amèrica i va ser el primer tèxtil a la Índia.

Els productes més antics fabricants amb cotó daten des d’uns 3.000 anys aC; eren fragments de teixits molt elaborats a la regió nord de la costa peruana.

A partir de l’any 800 dC es van trobar mencions de fibres i teixits als països orientals. El cotó va arribar a Europa a través dels comerciants àrabs que portaves les mercaderies d’Orient; aquest va ser l’origen de la indústria del cotó a Barcelona.

Durant el segle XV el comerç britànic va començar a desenvolupar-se i al segle XVII Anglaterra es va convertir en un centre important de producció de cotó. Fins al segle XVIII el cotó no es va introduir als Estats Units, que provenia de les regions meridionals d’Amèrica.

El cotó va ser una de les matèries primeres fonamentals que van fer possible la Revolució Industrial europea a finals del segle XVIII. La primera indústria que es va crear a la Gran Bretanya va ser la tèxtil. 

El cotó és un cultiu molt apreciat degut a que només un 10% del seu pes en perd en el procés de producció.

I, tot i que és la fibra més comuna actualment, va ser la última fibra natural en aconseguir una importància comercial.