La faldilla, una peça que actualment, a la
nostra cultura, és una peça de roba de la dona, però que, la majoria, ens posem
només de tan en tan... però, ha estat sempre així?
Durant l’Edat Antiga les faldilles dels homes eren curtes i la de les dones llarguíssimes. Des de l’Edat Mitjana van ser fins als peus i aquest fet es va extremar a partir del moment que van ser d’ús només de les dones, a partir del segle XVI.
La faldilla, una peça que actualment, a la nostra cultura, és una peça de roba de la dona, però que, la majoria, ens posem només de tan en tan... però, ha estat sempre així?
La faldilla de la gent del poble d’aquesta època era una peça quadrada de tela, amb un forat al centre, a través del qual s’ajustava a la cintura mitjançant un cinturó o una corda i es duien amb enagos a sota, la qual cosa feia que fossin bastant incòmodes.
Durant el segle XIX va ser quan aquesta peça de roba va sofrir més variacions, ja que la cintura de les faldilles va començar estant a l’alçada del pit i, a poc a poc, va anar baixant fins a la cintura i a més, van començar sent bastant estretes i es van anar fent més amples. Hi va haver moviments pro reforma de la indumentària femenina, que advocarem per faldilles més còmodes i pràctiques, o bé per començar a vestir algun tipus de pantalons, enmig d’un gran escàndol enorme i sense gaire èxit.
A partir de 1910 el modista Paul Poiret va abolir la cotilla i va començar a dissenyar les faldilles més curtes.
L’any 1911 va aparèixer la faldilla pantaló; uns pantalons de camalls tan amples que semblaven una faldilla que van casar un escàndol terrible.
A partir de 1912 les faldilles van començar a deixar els turmells a la vista i durant la Primera Guerra Mundial les faldilles es van haver d’escurçar una mica més, perquè fossin més pràctiques per a les dones mobilitzades per la indústria. A partir d’aquest moment, ja no es van tornar a abaixar.
Durant els anys 20 es van seguir escurçant fins que es van arribar a mostrar els genolls, al voltant de l’any 1926. Un cop arribada aquesta mida, es van allargar progressivament fins l’any 1930. Durant la dècada dels quaranta es van escurçant, però nomes arribant a sota els genolls. Als anys cinquanta va tornar al mida dels trenta, poc més amunt dels turmells, però de diferents maneres: la faldilla carol•la, molt ampla i bufada o bé la faldilla de tub.
La minifaldilla va sorgir als anys seixanta i, a la vegada, es van consolidar l’adopció dels pantalons per part de les dones, de manera que la faldilla va passar a ser una peça de roba opcional i no exclusiva.
