La història del calçat

L’aparició del calçat data de les civilitzacions antigues, com molts altres invents, objectes i costums. Hi ha evidències que ens expliquen que la història del calçat va començar a partir de l’any 10.000aC, és a dir, a final del període del paleolític; aquestes evidències són pintures trobades a coves d’Espanya i sud de França que fan referències al calçat.

Les primeres sandàlies de cuir i guarniments d’or es van trobar al bany del faraó Tutankamón.

En aquella època les sabates no només s’utilitzaven per protegir els peus, sinó que era un símbol que marcava diferencies entre els humans. A Egipte només el faraó i els dignataris podien portar sabates; a Grècia eren els homes lliures els que portaven sabates, mentre que a Roma els esclaus anaven descalços.

En aquells moments el calçat més utilitzat era la sandàlia, tot i que també existia un altre tipus de calçat: la bota.

Van ser els grecs els que van començar a adaptar les sabates a tots els tipus de peus i activitats. A Roma van adoptar aquesta varietat de calçat i es va convertir en un símbol d’estatus.

Durant l’Edat Mitjana va canviar el significat del calçat: es va començar a ignorar qualsevol significat simbòlic i va començar a agafar força el gust per l’estètic i els personatges públics van començar a ser els que marcaven la moda.

Les primeres sabates vistes a l’Europa moderna van ser utilitzades per les corts franceses entre els segles VIII i XIV.

Al segle XVIII hi va haver un esdeveniment que serà referent pel calçat: la Revolució Industrial. Es buscava una sabata còmoda i, d’aquesta manera, es taló va deixar pas a la sabata plana i a les sandàlies de tires.

Amb el desenvolupament industrial del segle XIX van aparèixer nous models i maneres de fabricar el calçat. 

Aquesta és una època important pel calçat ja que gràcies a la maquinària utilitzada es comença a parlar de la indústria del calçat i, a finals del segle XIX, fins i tot de la producció en sèrie.

El segle XX va ser el segle del calçat femení. Poc a poc les dones es van començar a incorporar a l’esfera pública, degut en gran part a que van haver de substituir a la feina als homes que marxaven ala guerra. Es sap que la primera bota de dona va ser dissenyada per la Reina Victoria l’any 1840. A més, en aquest segle va ser quan hi va començar a haver una sabata esquerra i una dreta; anteriorment les dues eren iguals.