Els primers botons, que daten de l’any 2.000AC, van ser trobats a la vall del Riu Indo i eren conxes de diverses mol•luscs, tallades i perforades.
Anteriorment, els botons eren només discs que es cosien a les peces i que no tenien la funció de cordar-les.
Els que també utilitzaven botons decoratius fabricats a partir de conxes o fusta eren els grecs i els romans.
Als jaciments europeus s’hi ha trobat botons de marfil i ós coberts d’or o gemmes incrustades.
Cap a l’any 1750, a Anglaterra, el botó ja es va convertir en un element més pràctic que no pas decoratiu i es van començar a fabricar a Amèrica al voltant de l’any 1800.
A partir de 1930, gràcies a la costura femenina, es van començar a utlitzar resines sintètiques, elements que va permetre que es fessin de totes formes, colors i mides.
Però un fet curiós dels botons és que no estan cosits en el mateix costat a la roba pels homes que a la roba per a les dones.
Actualment hi ha dos teories sobre el motiu d’aquesta diferència.
La primera explica que antigament als homes els vestien les criades i, perquè els hi fos més fàcil cordar-los, es van posar al costat contrari que l’habitual.
L’altra teoria diu que la roba femenina es va començar a cordar al revés de la masculina pel simple fet de ser diferent. Aquest motiu és perquè coincideix cronològicament amb la lluita per la igualtat dels drets, i un dels primers camps de batalla va ser la roba. Les dones volien portar roba còmode semblant a la dels homes, però estava mal vist portar roba d’home, de manera que la manera de cordar la roba les diferenciava entre elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada