Tots sabem que el didal es posa al dit polze
quan es cus a màquina per empènyer les agulles que travessen el material que
s’està cosint i per evitar que els dits freguin per l’agulla però, sabem des
de quan es fa servir aquest instrument?
El didal és un instrument molt antic i, tot i
que establir-ne l’origen és difícil, ha estat trobat a tombes egípcies ja que
les reines el feien servir per cosir i brodar; però en aquells temps eren
fabricats de cuir.
Tot i això, també és possible que l’origen del
didal es produeixi a Xina, des d’on viatja a Occident sent els fenicis els
encarregats de donar-lo a conèixer a les coses mediterrànies i, posteriorment,
difondre’l els grecs i els romans.
Els materials amb els quals es fabricaven els
didals són molts i variats: durant el Renaixement eren fabricats amb materials
nobles com l’or i la plata; els del nord de Rússia, Itàlia i França eren d’ós,
bronze i marfil.
A Europa van aparèixer durant els segles IX i
X i en aquella època mostraven, segons el material amb el qual estava fabricat,
el nivell social de la persona que el portava.
Durant el segle XVI els didals més populars
eren els que es fabricaven a Núremberg i, al segle XVIII, el didal era un regal
de luxe que els joves de la noblesa feien a les seves novies.
L’any 1696 es va fabricar una màquina per a la
fabricació en sèrie del didal, fet que provocava la substitució de molts llocs
de treball i en va abaratir el preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada