La planta del cotó es coneix des de fa 7.000 anys i és la planta tèxtil de fibra suau més important del món.
Es sap que el cotó es cultivava des d’aquesta època per pagesos a l’Àsia i Amèrica i va ser el primer tèxtil a la Índia.
Els productes més antics fabricants amb cotó daten des d’uns 3.000 anys aC; eren fragments de teixits molt elaborats a la regió nord de la costa peruana.
A partir de l’any 800 dC es van trobar mencions de fibres i teixits als països orientals. El cotó va arribar a Europa a través dels comerciants àrabs que portaves les mercaderies d’Orient; aquest va ser l’origen de la indústria del cotó a Barcelona.
Durant el segle XV el comerç britànic va començar a desenvolupar-se i al segle XVII Anglaterra es va convertir en un centre important de producció de cotó. Fins al segle XVIII el cotó no es va introduir als Estats Units, que provenia de les regions meridionals d’Amèrica.
El cotó va ser una de les matèries primeres fonamentals que van fer possible la Revolució Industrial europea a finals del segle XVIII. La primera indústria que es va crear a la Gran Bretanya va ser la tèxtil.
El cotó és un cultiu molt apreciat degut a que només un 10% del seu pes en perd en el procés de producció.
I, tot i que és la fibra més comuna actualment, va ser la última fibra natural en aconseguir una importància comercial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada